This page contains a Flash digital edition of a book.
FULL LITERARI DEL TALLER OBERT D'EXPRESSIO DE PREMIÀ -GRUP DE LLETRES- •INFORMACIÓ *


NÜM. 1 DESEMBRE DEL 1.978


MIQUEL MARTI I POL, POETA POPULAR e Podem afirmar sense cap mena de dubte que


més populars del nostre país. L'arrel d aquest fe- nomen la podem trobar, per una banda en la di- fusió dels seus poemes musicats, com en un al- tre temps va passar amb l'Esprai, i per una altra en el contingut fondament humà de la seva pro- ducció, que no ha caigut mai en el formalisme pel formalisme ni en el poema pamfletari.


diverses etapes, totes elles caracteritzades per una profunda adequació entre l'estructura formal i les vivències de 1 autor. Per això quan M. Pol escriu un tipus de poesia que podríem anomenar social en l'etapa que va de 1956 a 1971 no cau mai en la trampa del pamfletl perquè per a ell el món de la fàbrica no es un mon extern sobre el qual cal actuar de forma redemptora i paternalista, sinó


La poesia de Miquel Marti' i Pol ha passat per


laltia: 1970) amb els quals comparteix l'angoixa quotidiana.. Existeix a través dels altres i és al ma- teix temps el seu portaveu. I quan, després de la seva enfermetat, s'accentua la preocupació for- mal, aquesta va íntimament lligada a la nova si- tuació: la llengua, la paraula, ja no serà només una forma de comunicació que genera una acció realista i que determina l'informalisme de la seva etapa


u poble. Roda, fins el moment de la seva ma- analitzar-s, sinó que ara serà un instrument per auto-


Per a ell la paraula serà el sisè sentit, l'últim lloc on agafar-se en el progressiu allunyament del món o en el constant diàleg amb la mort o amb el seu altre jo. Diu per exemple, en els seus llibres "La pell del violi" i "Cinc esgrafiats a la mateixa paret":


e i per mitjà del qual reflexarà el seu jo.


ue és el món de cada dia, el dels seus companys se e treball (ell treballà a la fàbrica "La Blava" del


n Miquel Marti i Pol és avui dia un dels poetes UF VA DIR ELL


LR F0RT DEL CARGOL Prekntdció


En començar a elaborar aquest full periòdic


~a tú t'ho diem, que ho llegeixes— partirem com és fàcil suposar d'unes necessitats purament per- sonals emmarcades en aquest cas en la necessitat d'expressar-se públicament i de que altri pugui llegir allò que nosaltres anem creant per mitjà de l'escriptura. A més, sóm conscients de la manca de mitjans de comunicació i relació culturals que hi ha actualment en tot el marc de la nostra mal- muntada societat... i així ens va a tots plegats.


Pretenem doncs fer d'aquesta publicació,


un periòdic literari —ni més ni menys— ente- nent el fet literari inicialment com a estri d'ex- pressió a l'abast de tots, i posteriorment com un element d'investigació; ans en un i en l'altre cas, sempre un element de creació.


No creiem amb l'anonimat. Cat saber d'on


Ara que tota paraula em ressona carn en- endins... Clàva't les ungles fins atènyer els mots ...


etapeLa poesia de M. Martí i Pol ha passat per tres de s fonamentals que van de l'any 1948 al 56, llibrel 56 al 71 i del 71 íins avui. La seva etapa, amb


caracteritza per un profund contingut metafísic, existencial, que el porta a la reflexió religiosa i a una situació de crisi que es resoldrà en ruptura i en apropament progressiu vers els homes i la rea- litat. Es recupera la quotidianitat i es passa del tu al nosaltres, un nosaltres que el trobem al poble, a la fàbrica... Serà la seva segona etapa. Ara el poeta, d'acord amb la seva nova visió de la reali- tat participa activament en les tasques civico-cul- turals que marquen el redreçament de Catalunya. Però l'any 1970 es revelen els primers símptomes d'una enfermetat que el deixarà immobilitzat a casa. Es veu obligat a frenar les activitats. S'obre un període de reflexió i s'inicia una crisi d'iden- titat. D'aquest primer moment és el seu llibre "Vint-i-set poemes en tres temps", important so- bre, tot perquè és un llibre de transició en el qual i apareixen temes del món exterior, temes d'amor


s com "Paraules al vent" o "El fugitiu" es Nosaltres hi hem escrit, sí; de segur que


—bé o malament— ho tornarem a fer, però la porta és oberta a tots els que vulgueu fer públic el vostre treball i el vostre pensament. Tornarem a dir que escriure no està vedat a ningú, ni —menys encara— és patrimoni d'una casta espe- cial, i el que pretenem mostrar amb el nostre treball és que el més important no és saber-ne, sinó voler-ne aprendre.


d una manera que ell anomena més enllà de la mort. Es a dir, la mort ja no és un fantasma la mort ja no és un interlocutor, l'ha assumida, rha ultrapassada i pot escriure des de la perspectiva d'una segona vida, amb un significat però pura- ment • materialista, gens metafísic. Es per això que pot escriure poemes eròtics tan extraordina- ris com els del seu darrer llibre "Estimada Marta" que comentarem al proper número.


a af present i explora el seu jo. típicAquesta voluntat de lluita, de pervivència és


a d'aquesta última etapa i el porta a escriure —VALERIÀ—


BUFEN NOUS VENTS A CAN MALL jove Amb la publicació de tres nous poemaris de


violí n cruament en el seu llibre "La pell del ferr " però no claudica. Assumeix la situació, s'a-


llibre comença la reflexió sobre la seva nova si- tuació. La malaltia el fa en certa mida presoner d'ell mateix, però no es deixa abocar al nihilisme sinó que se sent lligat a un món, a unes persones nifeste i a una terra. La impotència, la recança se'ns ma-


temes del seu jo líric que ara inicia. En aquest


Que sigui aquest un estri per al coneixement del dret més arrelat a l'home: la pròpia llengua.


JORNADES POÈTIQUES DEL MARESME Així que has vist el cartell que has pensat?


Ho has vist com una cosa llunyana a tú? Potser has pensat: Què deuen pretendre? Quin fi tenen?


vol ésser un mitjà vàlid d'expressió de les inquie- tuds literàries de tothom. Què volem dir amb això?. Doncs que creiem que la cultura no ha de ser un luxe-cultural-per-neutrals, sinó un arma apuntada contra una opressió exercida per els anomenats "mitjans de comunicació" que han acabat esdevenint l'aparell coercitiu de les cla- ses dirigents.


Bé, és hora d'aclarir conceptes, la setmana


u'.isep Piera. Una de les característiques d'aquesta nova


MALL, una de les poques que es dedica exclusi- vament a la poesia en català^ dóna pas a una no- va etapa de fa seva producció editorial. Els llibres recentment publicats són "Tres fan la centena" (recull de tres obres) de Miquel de Renzi, "El desert constant" de Josep Grau i "Presoners un parèntesi" del poeta del Pais Valencià


s autors catalans, la col•lecció de llibres d'el


litat de les obres a publicar. Tanmateix, el tradi- cional dibuix de la portada del pintor Antoni Tapies, desapareix per donar pas a una imatge nova per cada llibre creades pel també pintor Joan Pere Viladecans. També s'assoleix en a- questa nova època una millor impressió i quali- tat en el paper i en la compaginació.


etapa, és la creació d'un consell de lectura for- imat per en Miquel Martí í Pol, en Ramon Pinyol


Pinyol^ amb aquesta nova etapa, volem arri- bar mes profundament a la nova poesia catala- na, i donarli una nova posibilitat de sortida que hores d'ara, era realment difícil. També ens pro- posem traduir al català les obres cabdals de la poesia universal.


Segons el director de la col•lecció, en Ramon


xer les seves obres, base de l 1a nova poesia catala- na, d'avui. Esperem que en Ïiroper numero, ens si- gui


llibres. possible comentar alg pi gún d'aquests nous R.V.


Sembla ser, doncs, que amb el nou rumb d'el MALL, els joves poetes d'arreu dels Paisos Cata- lans, tindran forces possibilitats de donar a conei- xerie


en Joan Pere Viladecans, els qui jutgen la qua-


ginació, una possibilitat de desfer-se'n de les ca- denes que ens lliguen el cervell, de deixar que el vent faci ballar lliurement els nostres cabells, de crear coses noves, però tot això no depèn de nin- gú més que de tú que llegeixes aquest article. Jo des d'aquest full et convido i t'empenyo a que siguis el primer en participar, a que deixis vergo- nyes de costat i a que disfrutis; pensa que siguis qui siguis està escrit per tú. Ciclostil.la, fotoco- pia o fes-los a mà, aquells poemes que vares fer de jove als 15 anys (t'en recordes encara?) o els que acabes de fer, surt al carrer uneix-te amb no- saltres i reparteix-los a tothom, fes conèixer que tú també estàs viu, que encara no és massa tard, vine al cercavila, riuràs i ballaràs; vine a tots els actes, t'interesaran; trobaràs gent de la qual mai t'ho haguessis pensat que també escrivien o tam- bé li interesava. Però pensa que quan la setmana s'acabi no s'haurà acabat tot això; continua, no paris; com ja t'he dit és una porta, atravessa-la utilitza la teva imaginació.


Recorda que les jornades, les teves jorna- des són de 1'11 al 17 de desembre.


Les setmanes són una porta oberta a l'ima-


ve i qui fa qualsevol acció, i és per això que no- saltres ens hem volgut dedicar aquest primer nombre presentant-vos una mostra del que cada un de nosaltres fabrica, amb la pretenció de que pugui quedar una mica més clar el per què d'a- questa.


20 PT


qu Fa poc ha sortit al mercat català un llibret te e cal tenir present. Es tracta del recull de con-


editat per Antoni Bosch dins la col•lecció Qua- derns crema. El llibre recull un total de 18 contes escrits entre 1975 i 1977.


s d'en Quim Monzó titulat "Uf, va dir ell" i


Quim Monzó, nascut a Barcelona l'any 1952 cuix" i col•laborador de "Canigó" i "Pol•len d'entre-


ci Bertrana amb L'udol del griso al caire de les clavegueres", i posteriorment en col•laboració amb Biel Mesquida publica "Sef-Service" (1977). De totes maneres val a dir que dins del mateix any 1976 i abans de guanyar el Prudenci guanyà el Premi Arts i Lletres de Premià de Dalt amb el conte "Noia del mehari", inclòs en el present re- cull.


vel•lista, era fonamentalment conegut com a no- . Així l'any 1976 guanyà elPremi Pruden-


tructural d'una novel•la i els procediments em- prats difereixen fonamentalment dels que cal fer servir en un conte. El conte no és una miniatu- rització de la novel•la ni una novel•la de poca vo- lada sinó que té les seves lleis pròpies. La novel•la es crea per proliferació, el conte per concentra- ció: precisament l'operació inversa. Des d'aquest punt de vista podríem establir en certa mida un paral•lelisme entre conte/novel.la i fotogra- fia/pel•lícula. De totes maneres en un recull de contes el que ens podem preguntar és si existeix entre ells alguna relació, algun fil argumental o al- gun tret estructural que apropi el conjunt al mòn complex de la novel•la o si ens trobem simple- ment davant d'una acumulació inconexa de na- rracions. En el cas de "Uf, va dir ell" no podem dir que hi hagi un fil argumental (com el troba- ríem en el cas de "Molta roba..." de la Roig, per posar un exemple) però sí uns trets estructurals que es van repetint.


Monzó se'ns mostra com un hàbil i agosarat ma- nipulador de móns concentradament onírics, fan- tàstics i realistes al mateix temps.


Al llarg de les pàgines del llibre en Quim


ment, cosa que atreu inevitablement l'atenció del lector. Per tant la tensió narrativa es mou entre a- quests dos pols. Seria la tècnica utilitzada en la majoria dels contes. Citem per exemple: Histò- ria d'un amor, Fum, Sobre fa futilitat dels desitgs humans. Noia del mehari, Confidència i El cas del bitllet de mil. El procediment narratiu acos- tuma a ser molt semblant: inici del discurs rex- tual des d'un punt de vista que podríem anome- nar realista (per entendre'ns) i aparició d'ele- ments fantàstics, surreals sobrepassada la mitat del conte amb una terminació en forma de ruptura. Existeixen evidentment variants dins d'aquest esquema: així per exemple el resultat formal de ^'Història d'un amor


te L'autor acostuma a barrejar en els seus con- s elements surreals, i elements reals convenient-


mehari", els dos contes eròtics del conjunt, és el mateix però la tècnica que utilitza és ben dife- rent. En el primer cas la superació de la realitat s'aconsegueix per un procés d'acumulació i en el segon cas per un procés de ruptura.


tade", de broma, de sorpresa: En un temps llu- nyà. Sobre la decisió d engegar-ho tot a rodar, nderworld, Sobre el pes específic.


Altres són contes-flash amb aspecte de "bou- ïïr.


l els elements fantàstics no són tan frapants sigu i queden més diluits, ja sigui pel tema en si ja


diferents nuclis temàtics, la traducció ideolò- gica dels quals podem fer o no fer segons ens. atenguem a una lectura simbòlica o surrealista. El lector te la paraula.


i en funció del llenguatge. me Per tant el llibre s'aguanta sobre tres esque-


s narratius que generen diferents temes o -VALERIà- LA FONT DEL CARGOL


tampoc una escultura original realitzada expressa- ment per el gaudi dels premianencs de quinze anys enrera.- No, la font del cargol és quelcom mes senzill però igualment important.


La font del cargol no és una peça de museu;


ïrascendent. Era, però, la font amb dos tolls d'aigua—un


s dècades d'existència; quasi una font in-


escola, al migdia. gran Una onada d'asfalt^se l'endugué un dia sense


Col•laboració de Miquel Martí i Pol. Dibuix de "La Font del Cargol" de Conxa Company.


Han participat en l'elaboració d'aquest nombre: —Valerià Pujol Jaume Llenas, Martí Rosselló i Rafel Vallbona.


amples, els passeigs, la platja, la Gran Via de les I fuites seques, les casetes de la plaça de vendre,


aigua neta del mar, i tantes i tantes... -MARTI ROSSELLÓ-


m un record dels passeigs matinals. regu Aquella font, intrascendent com era, desapa-


la vorera del mar. Feien "obres". ma Les obres s'acabaren un dia; la vorera del


co r s'encongí misteriosament i la font quedà é igual que moltes altres coses: les voreres


s aldarulls ni cerimònies, com un tros més de


Íioble, o si voleu, de cara a muntanya (per no 1 s de colors els diumenges de sol o sortint de


a cada costat— i el nen i el cargolet al damunt d'un pilar modest i sense pretensions; d'esquena al mar, a la carretera i a la via del tren. De cara al


er demagògia). xet De petits, hi beviem i jugàvem amb els pei-


gaireUna font d'aquelles fetes en sèrie i de no pas qua La resta podria formar un tercer grup en el i "Noia del De tots es prou conegut que l'esquema es-


Page 1  |  Page 2  |  Page 3  |  Page 4  |  Page 5  |  Page 6  |  Page 7  |  Page 8  |  Page 9  |  Page 10  |  Page 11  |  Page 12