nifica és que o Jesucrist és el Senyor de
tota la teva vida o no és en res ni per a
res el teu Senyor. Amb aquesta oració,
tu no dius al Senyor on vols o no vols
anar: li dius que estàs a la seva dispo-
sició. Això és el que més em preocupa,
molt per damunt de què et facis catòli-
ca romana o no. Contràriament, estàs
endurint el teu cor per al Senyor. Si no
pots resar aquesta oració, com a mínim
demana al Senyor la gràcia de poder-la
resar. Obre-li el teu cor, pots confiar en
Ell.
Durant trenta dies vaig resar diària-
ment:
-“Senyor, dóna’m la gràcia de poder re-
sar aquella oració”.
Tenia molta por que en resar-la estigués
segellant el meu destí: hauria d’oblidar
el que em deia el meu cor i seguir Scott
com una idiota cap a l’Església Catòlica.
Per fi em vaig sentir en disposició de
resar-la, confiant-ne al Senyor les conse-
qüències. I el que vaig descobrir llavors
va ser que jo mateixa m’havia construït
una gàbia i m’hi havia tancat a dins. El
que ara feia el Senyor era obrir les portes
per deixar-me lliure. El meu cor saltava
d’alegria. Ara em sentia lliure. Ara podia
dir: està bé, Senyor, aquests no eren els
meus plans per a la meva vida, però els
teus plans són els millors per a mi. què
n Senyor, aniré on Tu vulguis que vagi, faré el que Tu vulguis que faci, diré el que Tu vulguis que digui i donaré
vols fer en el meu cor?”. el que vulguis que doni.
Page 1  |  Page 2  |  Page 3  |  Page 4  |  Page 5  |  Page 6  |  Page 7  |  Page 8  |  Page 9  |  Page 10  |  Page 11  |  Page 12  |  Page 13  |  Page 14  |  Page 15  |  Page 16  |  Page 17  |  Page 18  |  Page 19  |  Page 20  |  Page 21  |  Page 22  |  Page 23  |  Page 24  |  Page 25  |  Page 26  |  Page 27  |  Page 28  |  Page 29  |  Page 30  |  Page 31  |  Page 32  |  Page 33  |  Page 34  |  Page 35  |  Page 36  |  Page 37  |  Page 38  |  Page 39  |  Page 40  |  Page 41  |  Page 42  |  Page 43  |  Page 44  |  Page 45  |  Page 46  |  Page 47  |  Page 48